#josítincpor

 

Jo sí tinc por. Molta por.

Por del fonamentalisme.

Por del pensament radical.

Por de les trucades perdudes i els whats apps no contestats.

Por de la ignorància dels que pensen que això és culpa d’un poble sencer.

Por de les armes i dels que les utilitzen i dels que les compren i venen.

Por dels que no tenen futur i maten per donar un (sense) sentit a la seva vida.

Por de sortir al carrer i sorprendre’m mirant a esquerra i dreta.

Por de donar un tomb de Rambla a Tarragona i espantar-me perquè algú corre o crida.

Por de la incertesa i de tot allò que ens amaguen.

Por de la ràbia, de la impotència que sento en pensar en els que han mort per estar gaudint d’una tarda de sol i en les persones que les trobaran a faltar per sempre més.

Por de les vides interrompudes abruptament i silenciades.

Por de la ira.

Por de l’atzar.

Por de la injustícia i la gent sense escrúpols.

Por de l’abús de poder, de l’avarícia econòmica, de les decisions que es prenen a porta tancada i les conseqüències que es creen a cor obert.

Por dels diaris i mitjans de comunicació que han perdut el seny i no saben discernir el gra de la palla.

Por dels que no tenen ètica ni empatia.

Por dels que no tenen humanitat.

Por de les bombes i dels que pateixen les seves seqüeles a Síria, a l’Iraq i a tants altres llocs on gent com tu i com jo només vol VIURE.

Por del passat i del futur.

POR. Avui tinc molta por. Però malgrat aquesta por que em corprèn, d’aquesta negritud que em menja l’ànima i d’aquests ulls que veuen regalimar una llàgrima de tristesa i una altra d’impotència, avui faré un tomb de rambla, m’aniré a banyar a la platja ara que és estiu i el sol em guareix, jugaré una partida al monopoli amb les meves nebodes, i miraré el cel ara que ja no se senten trets -què és això que se sent, mama? són petardos…-, ara que els ocells substitueixen els helicòpters, ara que només se sent una remor d’arbres i el cant de les xixarres que em recorden que encara és agost i jo sóc una privilegiada més que pot gaudir-lo.

 

Surto al carrer, flairo encara aquesta ressaca de dolor col·lectiu que se’m fica a la pell, sento una esgarrifança, però de cop em sento reconfortada en veure com, malgrat tot, les ganes de viure i de tornar a la normalitat són sempre més grans que qualsevol #por.

#notincpor #barcelona #cambrils #món #agost2017

 

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: